Com funciona la detecció de mascotes?

Presentació

En el camp de la imatge mèdica, la tomografia d’emissió de positrons (PET) és una tècnica d’imatge no invasiva que ha revolucionat la manera en què els professionals mèdics diagnostiquen i tracten malalties. Es tracta d’una modalitat d’imatge funcional que proporciona informació quantitativa sobre processos fisiològics del cos detectant la radiació emesa d’un radiotracer que s’ha injectat al pacient. La PET ha estat àmpliament utilitzada en oncologia, cardiologia, neurologia i psiquiatria i ha ajudat en la detecció i el seguiment precoç de moltes malalties.

La física de la imatge per a mascotes

La imatge per a mascotes es basa en el principi de la decadència del positró. Els positrons són partícules carregades positivament emeses del nucli d’un àtom radioactiu. Quan un positró xoca amb un electró al teixit, s’aniquilen mútuament, donant lloc a l’emissió de dos raigs gamma que viatgen en direccions oposades. Aquests raigs gamma són detectats per un anell de detectors que envolten el cos del pacient. El punt en què es detecten els dos raigs gamma s'utilitza per determinar la ubicació del radiotracer. Els raigs gamma emesos a partir de la decadència del positró són detectats per l’escàner PET, que després crea una imatge tridimensional de la distribució del radiotracer al cos del pacient.

Radiotracers

Els radiotracers utilitzats en la imatge per a mascotes són compostos estructuralment similars a les molècules naturals del cos. Aquests compostos es sintetitzen amb un isòtop que emeten positrons i s’injecten al pacient. El radiotracer està en decadència constant, cosa que significa que emet positrons que xoquen amb els electrons dels teixits del cos, donant lloc a l'emissió de dos raigs gamma que són detectats per l'escàner PET. La velocitat de decadència de positró està determinada per la semivida de l’isòtop utilitzat en el radiotracer.

Tipus de radiotracers

Hi ha dos tipus de radiotracadors utilitzats en la imatge per a mascotes: analògics i substrats. Els radiotracadors analògics són estructuralment similars a les molècules naturals del cos, com la glucosa, i s’utilitzen per mesurar el flux sanguini, la síntesi de proteïnes i la densitat del receptor. Els radiotracadors del substrat, en canvi, són substàncies que es metabolitzen al cos, com ara aminoàcids i àcids grassos, i s’utilitzen per mesurar la funció i el metabolisme dels teixits.

Escàners per a mascotes

Els escàners de PET són grans màquines que es componen d’un anell de detector, un llit de pacient i un sistema informàtic. L’anell del detector està format per milers de cristalls d’escintilació que poden detectar raigs gamma emesos del radiotracer. El pacient es troba al llit, que es mou lentament a través de l’escàner PET, permetent als detectors recollir dades en diferents punts del cos del pacient.

Reconstrucció de la imatge

Un cop finalitzada la exploració PET, les dades recollides pels detectors són processades per un sistema informàtic per crear una imatge tridimensional de la distribució del radiotracer al cos del pacient. Això es fa reconstruint les dades recollides per l’anell del detector en una sèrie d’imatges transversals que mostren la distribució del radiotracer al cos.

Avantatges i limitacions de la imatge per a mascotes

La imatge per a mascotes té diversos avantatges respecte a altres modalitats d’imatge, com ara la TC i la RM. Proporciona informació funcional sobre el cos que no es pot obtenir de la imatge estructural. Això permet als professionals mèdics detectar malalties en una fase anterior i controlar la progressió de la malaltia. A més, la imatge per a mascotes no és invasiva i no utilitza radiació ionitzant, cosa que fa que sigui més segur per als pacients.

Tot i això, la imatge per a mascotes no està sense les seves limitacions. La disponibilitat de radiotracers és limitada, cosa que pot dificultar l'estudi de certes malalties. El cost de la imatge per a mascotes també és significativament superior a les altres modalitats d’imatge, cosa que pot limitar el seu ús.

Conclusió

La imatge per a mascotes ha revolucionat la manera en què els professionals mèdics diagnostiquen i tracten malalties. Proporciona informació funcional sobre el cos que no es pot obtenir de la imatge estructural i ha ajudat en la detecció i el seguiment precoç de moltes malalties. Tot i que hi ha algunes limitacions a la imatge per a mascotes, és una eina valuosa en l’àmbit mèdic i continuarà jugant un paper important en el diagnòstic i el tractament de les malalties.